viernes, 20 de junio de 2008

Un Fado nunca será la Novena Sinfonía

El 25 de abril de 1974 tuvo lugar el levantamiento militar que provocó el fin de la dictadura salazarista en Portugal. Ese día es recordado como La Revolución de los claveles. La dictadura portuguesa fue la más longeva en Europa (52 años). En 2004 los lusos intentaron una nueva revolución contra el mundo del fútbol, pero Grecia les arrebató la gloria en la final de 'su' Eurocopa. Cuatro años más tarde, en 2008, Basilea era el nuevo escenario para intentar una nueva revolución. Esta vez Salazar estaba encarnado por Alemania, pero ya lo decía Gary Lineker: "El fútbol es un deporte que inventaron los ingleses, donde siempre ganan los alemanes".

La úlitma contienda disputada entre alemanes y portugueses fue en el Mundial de Japón y Korea'02. Ambas se jugaban el tercer y cuarto puesto y fue Alemania quien se llevó el gato al agua (3-1). En esa ocasión Schweinsteiger marcó dos tantos (hoy marcó el segundo) y Nuno Gomes hizo el de la honrilla (hoy también anotó un tanto). Ha sido su sexto gol en las tres fases finales que ha disputado, un hito sólo igualado por Jürgen Klinsmann, Thierry Henry y Vladimír Šmicer.

"Alemania es favorita porque Portugal no tiene portero y para ganar un torneo importante se necesita un portero", aseguró antes del partido Lothar Matthäus. Luego Schweinsteiger echó más leña al fuego recordando los dos goles que anotó en la lucha por el tercer y cuarto puesto de Japón y Korea'02: "Ricardo me trae buenos recuerdos, siempre le marco goles".

Dicen que quien avisa no es traidor y Schweinsteiger avisó y cumplió. Sin duda fue el mejor del partido. Anotó el primero a centro de Podolski. Le puso en la cabeza el segundo a Klose y repitió asistencia con el tercero de Ballack, en la cantada monumental de Ricardo. Sí, Ballack empujó a Ferreira, pero en el fútbol siempre ganan los listos.

La ingenieria alemana ha podido con la alegría portuguesa. La precisión, la experiencia y el orden táctico han podido con la velocidad, el hambre y la verticalidad. Schweinsteiger se ha comido a los portugueses y Cristiano Ronaldo, en vez de llorar la eliminación ha pensado en el interés blanco: "hay trenes que sólo pasan una vez en la vida".

El Bueno:
Bastian Schweinsteiger. El centrocampista del Bayern de Munich ha realizado un encuentro espectacular. Dos asistencias y un gol. Le ha sentado bien el partido de sanción por el empujón a Leko. Él solito se ha merendado a Portugal. Como Juan Palomo: yo me lo guiso y yo me lo como.

El Feo:
Arne Friedrich. El lateral del Herta de Berlín le ha dejado un recadito a Cristiano Ronaldo después de la falta que le ha costado la cartulina amarilla. Cuando se marchaba hacia la defensa, con Ronaldo en el suelo, le ha pisado expresamente y se ha quedado tan ancho.

El Malo:
Cristiano Ronaldo. Un gol en toda la Eurocopa es el bagaje del mejor jugador del mundo. Ha decepcionado bastante en esta Eurocopa el astro del Manchester United. Pero lo peor de todo es la poca clase que ha demostrado en referencia a su más que posible traspaso al Real Madrid. Una falta de respeto a su club y a su país, por no estar a lo que tenía que estar.

Portugal 2 - Alemania 3 (Schweinsteiger 22', Klose 26', Nuno Gomes 40', Ballack 61' y Hélder Postiga 87')

5 comentarios:

Oliver F. Domínguez dijo...

q grande la eficiencia alemana. demostrar cuando has de hacerlo es la clave en el mundo del deporte. de naa servía ahora la primera fase y así se ha visto. ahora resulta que la infumable alemania es candidata a todo. lo que tiene ser ultracompetitivo.

Marta Ramon dijo...

PARECIDOS RAZONABLES del Portugal – Alemanya

Quan les teves dues de les teves passions són el futbol i el cinema, t’acabes acostumant a veure visions…

PAULO FERREIRA = DIEGO LUNA (actor mexicà íntim de Gael García Bernal… sortia a “Y tu mamá también”, “La terminal”,“Open Range”…)

RICARDO CARVALHO = IVÁN HELGUERA d’aquí a 10 anys.

RICARDO = Clive Owen enlletgit, borratxo i fet caldo pel temps i per les drogues.

PEPE a.k.a. “El Madrid pagó 36 millones de Euros por mí” = ZIRA, d’El Planeta de los Simios (més lleig i no neix)… per als més benèvols, SAMUEL L. JACKSON amb 20 anys menys.

SIMAO SABROSA = JAR JAR BINKS + RAÚL GONZÁLEZ.

MICHAEL BALLACK = MARK WHALBERG + MATT DAMON.

JENS LEHMANN = KURT RUSSELL quan era jove.

Marta Ramon dijo...

ALEMANYA ÉS EUROPA

Tinc un amic polonès que odia Alemanya. En Marcin, quan veu Klose i Podolski amb la samarreta de la Maanschaft se li regira l’estómac. Un sentiment nacionalista un pèl ranci compartit per molts ciutadans de Polònia. És irremeiable. La història del segle XX ha deixat tantes ferides obertes que algunes encara sagnen en alguns racons d’Europa. Però precisament per això la selecció de Löw és un clar exemple de com el Vell Continent té un futur esperançador.

Alemanya ja fa temps que mira cap endavant i el futbol ha estat una de les claus d’aquesta evolució. La generació que ha viscut la caiguda del Mur de Berlín i ha hagut d’aprendre a créixer en un país en plena transformació, ha estat la primera en tornar a onejar la bandera alemanya sense complexos. Els joves alemanys tenen ara l’oportunitat de sentir-se orgullosos del seu país sense tenir remordiments de consciència per crims que ells mai van cometre. I el futbol, encara que sembli exagerat, els ha ajudat molt.

Les Eurocopes i els Mundials es converteixen en escenaris unificadors on la frontera imaginària –però encara existent- entre les dues Alemanyes encara existeix. Els triomfs de la Maanschaft tenen un efecte curatiu en una societat que està deixant enrere la llosa del passat de manera definitiva. Que Klose sigui una de les estrelles de la selecció fa que tot adquireixi un to encara més simbòlic.

En “Miro” va néixer en una ciutat del sud de Polònia de certa influència cultural germànica i les circumstàncies polítiques del seu país van portar la seva família a moure’s per Europa. Ell s’autodefineix com a europeu més enllà dels possibles conflictes identitaris entre germànics i polonesos. És cosmopolita i juga amb el país que l’ha vist convertir-se en futbolista, sense por. I aquest és probablement el triomf més important de la societat alemanya actual, cada cop més integradora. Han après del passat i saben com mirar el futur.

És per tot això que la importància de les victòries d’Alemanya en un terreny de joc té molt més valor que el purament futbolístic. Perquè és una selecció que arrossega un pes sociocultural que va molt més enllà dels gols que pugui marcar Ballack. El valor del col•lectiu, la reconstrucció d’una identitat ferida i els símbols pesen infinitament més que els noms concrets, les individualitats i els cops que l’esfèrica arriba a acaronar la xarxa.

Possiblement per això va ser Alemanya qui es va imposar ahir. Perquè té més cor i és més equip que Portugal. I molts cops, no n’hi ha prou en jugar bonic i dir-se Cristiano Ronaldo. Per cert, el portuguès va decebre el meu amic Marcin. Potser avui és un bon dia perquè comenci a mirar cap endavant i aprengui a perdonar. Perquè li agradi o no, Alemanya ja fa molt temps que és el mirall d’Europa.

eloy urarte dijo...

Gran article Ramon. Però t'hauries de fer un blog, no creus? Això és més digne d'entrada de blog que no pas d'un comentari.

P.D. Discrepo molt amb Simao - Jar jar binks..¬¬

VF dijo...

Hombre el malo no fue Cristiano, tan mal no jugó, tan solo decepcionó.
Y el bueno entre Bastian, Deco y Ballack.
El malo para mi fue Ricardo.

Espero que no nos pase lo que a portugal.